Un congrés per a recordar

El discurs pronunciat per Aznar ahir al XVI congrés del Partido Popular va ser, des del meu punt de vista, un molt bon discurs. Realment interessant.

Diuen que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. Sembla que el PP n'és un gran exemple. Sembla que el PP hagi oblidat que el fracàs d'Alianza Popular a finals dels anys 80 va ser conseqüència fonamentalment del seu desconeixement sobre la moderació ideològica de l'electorat espanyol. La refundació del partit l'any 1989 tenia per objectiu, entre d'altres, un gir cap al centre. Curiosament, Aznar es va referir ahir a aquest moment, afirmant que des de la refundació del partit, el PP està al centre i, per tant, ningú no els ha d'ensenyar el camí. Em pregunto si realment s'ho creu. Està demostrat que l'electorat espanyol segueix situant-se de mitjana al centre-esquerra ideològic, i em pregunto si Aznar té en compte aquest fet quan diu que ells ja són el centre. Potser la clau de tot plegat està en una frase del principi del discurs: "No ganaremos si pensamos que podemos ignorar a los que ya nos votan. Porque los votos nadie los tiene en propiedad".

Una mica més enllà en el seu discurs, va dir una frase molt interessant: "Nosotros tenemos que ser el partido en el que confíe la mayoría de los españoles. No el partido que gustaría a nuestros adversarios". Tenint en compte que el partit que tots els adversaris del PP desitgen que aquest sigui és un partit d'extrema-dreta, pensava que aquesta frase podia suposar una crida a la moderació, però després de veure que Aznar creu que ja són al centre des de fa anys, una ja no sap què pensar.

Discurs a part, El Mundo ha celebrat unes "primàries online" on els seus lectors podien votar el candidat que creien més adient per dirigir el Partido Popular. El gran guanyador ha estat Rodrigo Rato, i crec que no és baladí. Erem molts els que confiavem que si Rato havia deixat la Presidència del FMI seria per tornar a la primera línia del Partido Popular. Finalment, però, aquest no va ser el cas. I he de dir que és una llàstima. També jo, com tants d'altres, crec que ningú iguala Rato actualment en capacitat i lideratge per tirar el PP endavant. No poso en dubte la intel·ligència de Mariano Rajoy, però el carisma i el reconeixement a nivell internacional de Rodrigo Rato no tenen preu.

En tot cas, Mariano Rajoy és qui ha estat confirmat com a líder del PP en aquest XVI congrés. Caldrà veure com se'n surt de la mà de Maria Dolores de Cospedal.

Un abans i un després per a ERC

Aquest matí esmorzava a la terrassa de la Farga, al costat de la Diagonal entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia. M’he adonat que qui ocupava la taula del costat no era un altre que en Rafel Niubò, conversant (o conspirant) amb un altre home a qui no he reconegut a 4 dies de les eleccions al si d’ERC.

Efectivament, aquest dissabte els militants d’Esquerra Republicana escullen el seu President i Secretari General. Són quatre les candidatures que es presenten, sent Niubò el candidat a Secretari General per la candidatura “carod-ista”, que presenta a Ernest Benach com a candidat a la Presidència.

La candidatura amb més probabilitats de vèncer és la del duo Puigcercós-Ridao, amb el suport de pràcticament tot l’aparell del partit i la majoria dels alts càrrecs, com ha quedat pal·lès al llarg de la campanya.

Les altres dues opcions provenen de les corrents crítiques originades fa poc més d’un any al si d’ERC, encapçalades per Uriel Bertran l’una i Joan Carretero l’altra.

Les eleccions del dia 7 no són qualsevol cosa. Hi va el futur de partit, LA idea del que ha de representar ERC en el ventall polític català, el full de ruta a seguir.

La crisi a Esquerra és evident no només pels pèssims resultats de les últimes conteses electorals, sinó per les disputes internes que s’arroguessen des de ja fa massa (i suposo que, de fet, una cosa va inevitablement lligada amb l’altra).

Cal que el resultat del proper dissabte sigui respectat per les opcions no escollides, i ha de ser objectiu primordial de la nova executiva sorgida de les urnes el fet d’aglutinar els punts de vista divergents al si del partit. Només així Esquerra aconseguirà sortir de la crisi. Integritat interior per èxits possibles.