Res he descobert avui però, a ser sincer, si he vist una nova manera de veure el que ens envolta.
Fa pocs dies, alguns escrivien, i sobretot en mitjans de comunicació auto anomenats de pensament liberal i no nacionalistes, la necessitat de crear campeones nacionales.
Aquests terme es referia a la creació o concentració en mans de poques empreses del pastís del mercat nacional - mai estatal, que no són nacionalistes-. Casos en tenim per donar i vendre. En tot cas, l'últim affaire va ser la fallida opa hostil de Gas Natural sobre Endesa.
Ara se'n torna a parlar i de quina manera:
Iberdrola, Gas Natural, ACS, Sacyr, Iberia ( possible fusió Clikair i Vueling i compra d' Spanair per part de l' aerolínia de bandera - ai perdó que ja no ho és- ) en són alguns exemples. Podríem sumar-ne d'altres com Unión Fenosa o Repsol.
El cas és que el govern, sempre defensant els interessos dels administrats, vol crear campeones nacionales.
En els EUA hi ha una llei de 1890 la Sherman act, una antitrust law, la qual traduït pels no iniciats com jo al angles, es dir una llei antimonopoli. Una llei que afavoreix el ciutadà, l'eficiència i la racionalitat. El senador del qual respon al nom, va dir unes paraules que potser alguns es podrien apuntar:
"Si no tolerem un rei absolut en el poder polític, no hem de tolerar un rei absolut de la producció, transport i venta del que necessitem per viure; si no ens sotmetem a un emperador, no ens hauríem de sotmetre a un autòcrata del comerç, amb el poder per impedir la competència i fixar els preus de qualsevol producte".
Per tant, seguint les lletres escrites al segle XIX, res de cartells, d'oligarquies que no afavoreixin als ciutadans i sí a uns quants que res els importa el què els hi passa als individus que viuen sota al paraigües d'un Estat. Eliminar alternatives, com molt bé ens diu el professor Alfredo Pastor, afavoreix preus més alts i pitjor atenció al client. Us sona telefònica?
Llavors perquè si no són nacionalistes i són liberals actuen en sentit contrari ?.
Però que no havíem quedat en que l'Estat, l'administració reguladora, s'havia de limitar a unes funcions preestablertes i que per sobre de tot, vetllar pel administrat o, com ens diu el dret administratiu; tu ets lliure de fer el què trobis pertinent sempre i quan no hi hagi una llei que digui el contrari.
Per tant, si sabem que la concentració en poques empreses d'un mercat no afavoreix als administrats, perquè volen crear aquests campeones nacionales?
La defensa de la competència mercantil és quelcom molt important, tant, que tal i com ens diu J.Garrigues, sempre van entendre que el nazisme i la concentració del poder polític no eren més que el resultat d'una prèvia concentració de poder econòmic a través de cartells alemanys.
Per tant, que no ens venguin que la creació de campeones nacionales és una política liberal perquè poc té de liberal una proposta pensada quan no afavoreix al mercat i no produeix economies d'escala i que és clarament intervencionista. El bon govern i la transparència són aspectes inherents al liberalisme.
Que no ens venguin dient que no són nacionalistes perquè la creació de campeones nacionales no sé a què respon, però a polítiques de mercat no. Potser els cartells alemanys també eren polítiques de mercat ?.
Ja us he dit que avui he descobert una nova manera de veure el món. Ara, segur que demà aquest que avui s'omplen la boca de liberalisme econòmic i que el nacionalisme és quelcom dels avantpassats criticaran el govern de Putin o la competència deslleial de EDF - Électicité de France -.
Potser menys escrits i més transparència o potser més liberalisme i menys populisme. Els populistes intenten exercir el poder amb el recolzament de la opinió pública en benefici propi.
Veure per creure!
diumenge, 11 de maig del 2008
dijous, 8 de maig del 2008
You will never walk alone
D' ençà unes setmanes, la situació política a Catalunya està convertint-se, si m'ho permeteu, del tot rocambolesca. Jo diria que hem passat de la fase del renaixement al barroc més extrem.
Aquí som molt ràpids!
Del govern del progrés hem passat al govern de les quotes i espais de poder. Del govern del intentar fer qualsevulla cosa, hem passat al govern del imposar i sotmetre a qualsevol que està en contra del què jo faig. Exemples:
Pocs mesos enrere alguns deien que el sistema parlamentari és la millor manera de representar la veu del poble, d'assegurar la diversitat d'opinions i que aquesta es pronuncii en tal institució, és a dir, representa al poble de manera directe i li dona un mandat imperatiu per 4 anys:
Si un partit guanya les eleccions , posem pel cas per majoria simple, però no obté els suficients escons al Parlament per ser investit i, en canvi, hi ha una majoria alternativa que sumant els escons de diverses forces polítiques fan una majoria, estàs condemnat a passar a l' oposició.
Es curiós, en el Parlament de Catalunya el sistema parlamentari és el millor perquè permet, en plena legalitat, no sé si legitimitat, sumar forces de no sé quants partits per sumar escons i expulsar al partit guanyador. En canvi, el sistema parlamentari a l'Ajuntament de Barcelona es veu que és molt dolent. Aquí mano jo i si algú no li està bé no és el meu problema. Jo, plenipotenciari, ordeno i mano. Però si no tens majoria absoluta, necessites acords amb altres forces polítiques per tirar endavant qualsevol projecte!!
Caram, tota una coherència política i de saber fer del tot ètica i responsable. És el sentit de la responsabilitat i de país.
L' oposició, veient que el Alcalde feia el que li venia de gust i en contra del que la majoria de regidors del consistori havien votat, han decidit portar el govern d'esquerres a la justícia. És a dir, han judicialitzat la política per la manca de democràcia d'alguns.
El tema no té pèrdua. L'oposició ha hagut de veure's obligada a que el sistema parlamentari sigui respectat tal i com els membres del govern de la Generalitat han venut a tots el vents per fer-se amb el poder. En canvi, aquest model a l'Ajuntament més important de Catalunya, no val.
Senyors, si us plau, una mica de decència política i intel·lectual. Del cinisme hem passat a l' hipocresia.
El que fer del polítics del anomenat "govern de progrés" fa aigües per totes bandes però, que ningú es preocupi, o estan tots junts o passaran tots junts a formar part de l'oposició; això, com és d'imaginar en un govern de distribució de quotes i poder, mai passarà. És allò del You will never walk alone.
Així, l' hipocresia política continuarà i els administrats restarem com a ximples espectadors d'un xou impresentable.
Per fer un símil en dates tan marcades, ni vergonya ni orgull. Ara entenc el partit del Barça contra el Madrid. Els hi van entonar el cant abans del partit: You will never walk alone.
Fets i no paraules!
Aquí som molt ràpids!
Del govern del progrés hem passat al govern de les quotes i espais de poder. Del govern del intentar fer qualsevulla cosa, hem passat al govern del imposar i sotmetre a qualsevol que està en contra del què jo faig. Exemples:
Pocs mesos enrere alguns deien que el sistema parlamentari és la millor manera de representar la veu del poble, d'assegurar la diversitat d'opinions i que aquesta es pronuncii en tal institució, és a dir, representa al poble de manera directe i li dona un mandat imperatiu per 4 anys:
Si un partit guanya les eleccions , posem pel cas per majoria simple, però no obté els suficients escons al Parlament per ser investit i, en canvi, hi ha una majoria alternativa que sumant els escons de diverses forces polítiques fan una majoria, estàs condemnat a passar a l' oposició.
Es curiós, en el Parlament de Catalunya el sistema parlamentari és el millor perquè permet, en plena legalitat, no sé si legitimitat, sumar forces de no sé quants partits per sumar escons i expulsar al partit guanyador. En canvi, el sistema parlamentari a l'Ajuntament de Barcelona es veu que és molt dolent. Aquí mano jo i si algú no li està bé no és el meu problema. Jo, plenipotenciari, ordeno i mano. Però si no tens majoria absoluta, necessites acords amb altres forces polítiques per tirar endavant qualsevol projecte!!
Caram, tota una coherència política i de saber fer del tot ètica i responsable. És el sentit de la responsabilitat i de país.
L' oposició, veient que el Alcalde feia el que li venia de gust i en contra del que la majoria de regidors del consistori havien votat, han decidit portar el govern d'esquerres a la justícia. És a dir, han judicialitzat la política per la manca de democràcia d'alguns.
El tema no té pèrdua. L'oposició ha hagut de veure's obligada a que el sistema parlamentari sigui respectat tal i com els membres del govern de la Generalitat han venut a tots el vents per fer-se amb el poder. En canvi, aquest model a l'Ajuntament més important de Catalunya, no val.
Senyors, si us plau, una mica de decència política i intel·lectual. Del cinisme hem passat a l' hipocresia.
El que fer del polítics del anomenat "govern de progrés" fa aigües per totes bandes però, que ningú es preocupi, o estan tots junts o passaran tots junts a formar part de l'oposició; això, com és d'imaginar en un govern de distribució de quotes i poder, mai passarà. És allò del You will never walk alone.
Així, l' hipocresia política continuarà i els administrats restarem com a ximples espectadors d'un xou impresentable.
Per fer un símil en dates tan marcades, ni vergonya ni orgull. Ara entenc el partit del Barça contra el Madrid. Els hi van entonar el cant abans del partit: You will never walk alone.
Fets i no paraules!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
