You will never walk alone

D' ençà unes setmanes, la situació política a Catalunya està convertint-se, si m'ho permeteu, del tot rocambolesca. Jo diria que hem passat de la fase del renaixement al barroc més extrem.
Aquí som molt ràpids!

Del govern del progrés hem passat al govern de les quotes i espais de poder. Del govern del intentar fer qualsevulla cosa, hem passat al govern del imposar i sotmetre a qualsevol que està en contra del què jo faig. Exemples:

Pocs mesos enrere alguns deien que el sistema parlamentari és la millor manera de representar la veu del poble, d'assegurar la diversitat d'opinions i que aquesta es pronuncii en tal institució, és a dir, representa al poble de manera directe i li dona un mandat imperatiu per 4 anys:

Si un partit guanya les eleccions , posem pel cas per majoria simple, però no obté els suficients escons al Parlament per ser investit i, en canvi, hi ha una majoria alternativa que sumant els escons de diverses forces polítiques fan una majoria, estàs condemnat a passar a l' oposició.

Es curiós, en el Parlament de Catalunya el sistema parlamentari és el millor perquè permet, en plena legalitat, no sé si legitimitat, sumar forces de no sé quants partits per sumar escons i expulsar al partit guanyador. En canvi, el sistema parlamentari a l'Ajuntament de Barcelona es veu que és molt dolent. Aquí mano jo i si algú no li està bé no és el meu problema. Jo, plenipotenciari, ordeno i mano. Però si no tens majoria absoluta, necessites acords amb altres forces polítiques per tirar endavant qualsevol projecte!!
Caram, tota una coherència política i de saber fer del tot ètica i responsable. És el sentit de la responsabilitat i de país.

L' oposició, veient que el Alcalde feia el que li venia de gust i en contra del que la majoria de regidors del consistori havien votat, han decidit portar el govern d'esquerres a la justícia. És a dir, han judicialitzat la política per la manca de democràcia d'alguns.

El tema no té pèrdua. L'oposició ha hagut de veure's obligada a que el sistema parlamentari sigui respectat tal i com els membres del govern de la Generalitat han venut a tots el vents per fer-se amb el poder. En canvi, aquest model a l'Ajuntament més important de Catalunya, no val.

Senyors, si us plau, una mica de decència política i intel·lectual. Del cinisme hem passat a l' hipocresia.

El que fer del polítics del anomenat "govern de progrés" fa aigües per totes bandes però, que ningú es preocupi, o estan tots junts o passaran tots junts a formar part de l'oposició; això, com és d'imaginar en un govern de distribució de quotes i poder, mai passarà. És allò del You will never walk alone.

Així, l' hipocresia política continuarà i els administrats restarem com a ximples espectadors d'un xou impresentable.

Per fer un símil en dates tan marcades, ni vergonya ni orgull. Ara entenc el partit del Barça contra el Madrid. Els hi van entonar el cant abans del partit: You will never walk alone.

Fets i no paraules!