Campeones nacionales

Res he descobert avui però, a ser sincer, si he vist una nova manera de veure el que ens envolta.

Fa pocs dies, alguns escrivien, i sobretot en mitjans de comunicació auto anomenats de pensament liberal i no nacionalistes, la necessitat de crear campeones nacionales.
Aquests terme es referia a la creació o concentració en mans de poques empreses del pastís del mercat nacional - mai estatal, que no són nacionalistes-. Casos en tenim per donar i vendre. En tot cas, l'últim affaire va ser la fallida opa hostil de Gas Natural sobre Endesa.
Ara se'n torna a parlar i de quina manera:
Iberdrola, Gas Natural, ACS, Sacyr, Iberia ( possible fusió Clikair i Vueling i compra d' Spanair per part de l' aerolínia de bandera - ai perdó que ja no ho és- ) en són alguns exemples. Podríem sumar-ne d'altres com Unión Fenosa o Repsol.
El cas és que el govern, sempre defensant els interessos dels administrats, vol crear campeones nacionales.

En els EUA hi ha una llei de 1890 la Sherman act, una antitrust law, la qual traduït pels no iniciats com jo al angles, es dir una llei antimonopoli. Una llei que afavoreix el ciutadà, l'eficiència i la racionalitat. El senador del qual respon al nom, va dir unes paraules que potser alguns es podrien apuntar:

"Si no tolerem un rei absolut en el poder polític, no hem de tolerar un rei absolut de la producció, transport i venta del que necessitem per viure; si no ens sotmetem a un emperador, no ens hauríem de sotmetre a un autòcrata del comerç, amb el poder per impedir la competència i fixar els preus de qualsevol producte".

Per tant, seguint les lletres escrites al segle XIX, res de cartells, d'oligarquies que no afavoreixin als ciutadans i sí a uns quants que res els importa el què els hi passa als individus que viuen sota al paraigües d'un Estat. Eliminar alternatives, com molt bé ens diu el professor Alfredo Pastor, afavoreix preus més alts i pitjor atenció al client. Us sona telefònica?

Llavors perquè si no són nacionalistes i són liberals actuen en sentit contrari ?.

Però que no havíem quedat en que l'Estat, l'administració reguladora, s'havia de limitar a unes funcions preestablertes i que per sobre de tot, vetllar pel administrat o, com ens diu el dret administratiu; tu ets lliure de fer el què trobis pertinent sempre i quan no hi hagi una llei que digui el contrari.

Per tant, si sabem que la concentració en poques empreses d'un mercat no afavoreix als administrats, perquè volen crear aquests campeones nacionales?

La defensa de la competència mercantil és quelcom molt important, tant, que tal i com ens diu J.Garrigues, sempre van entendre que el nazisme i la concentració del poder polític no eren més que el resultat d'una prèvia concentració de poder econòmic a través de cartells alemanys.

Per tant, que no ens venguin que la creació de campeones nacionales és una política liberal perquè poc té de liberal una proposta pensada quan no afavoreix al mercat i no produeix economies d'escala i que és clarament intervencionista. El bon govern i la transparència són aspectes inherents al liberalisme.
Que no ens venguin dient que no són nacionalistes perquè la creació de campeones nacionales no sé a què respon, però a polítiques de mercat no. Potser els cartells alemanys també eren polítiques de mercat ?.

Ja us he dit que avui he descobert una nova manera de veure el món. Ara, segur que demà aquest que avui s'omplen la boca de liberalisme econòmic i que el nacionalisme és quelcom dels avantpassats criticaran el govern de Putin o la competència deslleial de EDF - Électicité de France -.

Potser menys escrits i més transparència o potser més liberalisme i menys populisme. Els populistes intenten exercir el poder amb el recolzament de la opinió pública en benefici propi.

Veure per creure!