Europa des de la perspectiva errònia

No deixeu de llegir dos magnífics articles de La Vanguardia d'avui. Fomentando la abstención de Francesc de Carreras y UE: del café al cibercafé de Ferran Requejo, aquest últim només a l'edició impresa. Els dos autors, catedràtics en Dret Constitucional i Ciència Política respectivament, plantegen les febleses de la campanya per a les eleccions europees. Dos articles d'allò més il·lustratius que deixen entreveure que la campanya s'ha plantejat des d'un punt de vista completament erroni: en clau local i amb un format que s'allunya del diàleg racional que hauria de representar la política.

La píndola de l'endemà sense recepta

Aquests dies s'ha donat llum verda a la venda de la píndola de l'endemà sense recepta a les farmàcies. Aquesta és una mesura que ja s'aplica a altres països de la Unió Europea com França, Bèlgica o Regne Unit, per citar-ne alguns.

És molt probable que aquest fàcil accés a la píndola assoleixi l'objectiu primordial de reduir els embarassos no desitjats. Representa una disminució en el temps i en els recursos que s'han d'emprar per aconseguir-la. Un atac frontal a la burocràcia, diria jo; fet que venint de El Gobierno no és poca cosa.

Tot i així, els efectes d'aquesta píndola poden ser fatals si se'n fa un ús abusiu. Cal tenir en compte que ens trobem davant d'un tractament hormonal que no s'hauria de prendre més de dues vegades l'any a risc d'accentuar les possibilitats d'infertilitat en la dona. És fonamental, doncs, que aquesta mesura vingui acompanyada d'un exhaustiu programa d'educació sexual, primordialment a les escoles però també de cara a la societat en general, o podria acabar sent pitjor el remei que la malaltia, parlant en frase feta.

Ramon Tremosa i el capital privat a les universitats públiques

El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, ha participat avui en un col·loqui organitzat pel Fòrum Europa. Tremosa ha criticat durament els estudiants anti-Bolonya, i ja era hora que algú posés els punts sobre les is. Tremosa ha volgut deixar clar que aquest és un grup minoritari l'imatge del qual ha estat potenciada pels mitjans de comunicació. 

Ja és hora d'acabar amb aquesta por al canvi existent a Catalunya com enlloc més. Ja és hora de dir prou als qui es volen quedar ancorats al passat. És hora de tirar endavant, que les universitats del país evolucionin, que es facin mereixedores d'un lloc en els millors dels rànquings mundials. 

Actualment això no és possible per nombroses raons. Una de les quals és el deute que arrosseguen les universitats públiques a Catalunya, fet que presenta un greu problema per al manteniment d'aquest sistema. Tremosa ha defensat l'entrada de capital privat a la universitat pública, i jo crec que té tota la raó. Si alguna cosa vam aprendre l'Albert i jo en aquelles classes de Gestió Pública on no podíem deixar de parlar, és la ineficiència que a vegades s'acumula al sector públic a causa de la burocràcia i de la falta de competència REAL. L'entrada de capital privat pot espantar segons qui, però és hora de posar-se les piles i deixar-se de tonteries.

Gestión

Como ciudadano de a pie, hay cosas que me cuestan de entender, a lo mejor es cosa mía, dadas mis limitaciones, o es cosa de muchos, no lo sé. Así, cuando uno ve en el embrollo en el que nos hemos o nos han metido uno queda, cuanto menos, asombrado de lo que ve. Como decía, soy un ciudadano de pie que trata de saber a donde estamos. Haciendo un poco de memoria me encuentro que el Ajuntament, durante esos años de bonanza económica en el que todo iba cuanto menos bien, hizo unas políticas sociales y urbanísticas que, para algunos o muchos, no lo sé, les supo como un regalo de la Administración. Durante este periodo, que como sabíamos, era limitado, se hizo un gran gasto en tales políticas. Mientras el ciudadano de pie, aquel que se levanta cada día para ganarse su pan, veía aumentar sus carga impositiva y lo más perjudicial, veía como des de la Casa de la Vila, no se hacían proyectos claros y con ambición de futuro. Me pregunto, a dónde a estado la ambición del Ajuntament de Sabadell de la que fue la Manchester del Estado?, A dónde residen las ambiciones para hacer Sabadell una ciudad con futuro en el que sus ciudadanos puedan creer en ella? Me dirán algunos que se reparo las calles, se limpio y demás. Y bien, se está ejecutando la ampliación de la linea de los Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (es obra del actual govern? Perfecto, eso es gestionar. Ahora, durante este tiempo, qué hemos hecho para sentir-nos orgullosos de la ciudad? Bueno, dicen que mantenemos grandes expectativas en el aeropuerto como motor económico, sobretodo después de que el Gobierno de España nos cerrase la puerta a la creación de más de 200 puestos de trabajo. Y como respuesta, des del consistorio proyectan y ejecutan un polígono al lado del mismo para naves industriales, como si eso fuera un gran mérito, ¡recalificar terrenos! .Se nos dice que se ha hecho un gran esfuerzo para mejorar la cara del rio Ripoll, bien! (obra del actual govern?) ¿Y el futuro? Pasa por el río y por el nuevo polígono que según el panfleto que recibí del Ajuntament de Sabadell, se trata de una gran obra para que se instalen empresas? pero ¿Qué empresas? ¿El Ajuntament está buscando empresas? ¿De qué sector? ¿Cuál es la apuesta de la Administración Pública? ¿Qué modelo económico es el mejor para la ciudad, O cuál es el modelo que estamos siguiendo? Yo, como ciudadano de pie me doy cuenta que las empresas des de hace años, y no 4, se van en busca de mano de obra más barata y mejores condiciones. Vaya, las famosas deslocalizaciones. Me imagino que el Ajuntament ya no piensa en PIB sino en PNB. O tal vez el futuro pasa por tener y crear un tejido empresarial puntero e innovador, que cree sinergias, entre ellas, las universidades? O quien sabe, ¿ pasa por tener una administración innovadora y que realmente cree riqueza y que sea motor de cambio? ¿Saben que en el Estado de Delawer, en los admirados EE.UU., casi el 50 % de las sedes de las grandes empresas se han instalado en tal Estado por su gran creatividad e innovación administrativa? Y en Sabadell, atención, perdemos a nuestra gran empresa, Banc Sabadell! Tal vez pase, quien sabe, por reclamar mediante artículos a diarios más dinero para continuar dando servicios que les son cedidos sin tener financiación... Por favor, dejen de buscar los problemas a fuera y miren sólo un poco en su casa.

Un congrés per a recordar

El discurs pronunciat per Aznar ahir al XVI congrés del Partido Popular va ser, des del meu punt de vista, un molt bon discurs. Realment interessant.

Diuen que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra. Sembla que el PP n'és un gran exemple. Sembla que el PP hagi oblidat que el fracàs d'Alianza Popular a finals dels anys 80 va ser conseqüència fonamentalment del seu desconeixement sobre la moderació ideològica de l'electorat espanyol. La refundació del partit l'any 1989 tenia per objectiu, entre d'altres, un gir cap al centre. Curiosament, Aznar es va referir ahir a aquest moment, afirmant que des de la refundació del partit, el PP està al centre i, per tant, ningú no els ha d'ensenyar el camí. Em pregunto si realment s'ho creu. Està demostrat que l'electorat espanyol segueix situant-se de mitjana al centre-esquerra ideològic, i em pregunto si Aznar té en compte aquest fet quan diu que ells ja són el centre. Potser la clau de tot plegat està en una frase del principi del discurs: "No ganaremos si pensamos que podemos ignorar a los que ya nos votan. Porque los votos nadie los tiene en propiedad".

Una mica més enllà en el seu discurs, va dir una frase molt interessant: "Nosotros tenemos que ser el partido en el que confíe la mayoría de los españoles. No el partido que gustaría a nuestros adversarios". Tenint en compte que el partit que tots els adversaris del PP desitgen que aquest sigui és un partit d'extrema-dreta, pensava que aquesta frase podia suposar una crida a la moderació, però després de veure que Aznar creu que ja són al centre des de fa anys, una ja no sap què pensar.

Discurs a part, El Mundo ha celebrat unes "primàries online" on els seus lectors podien votar el candidat que creien més adient per dirigir el Partido Popular. El gran guanyador ha estat Rodrigo Rato, i crec que no és baladí. Erem molts els que confiavem que si Rato havia deixat la Presidència del FMI seria per tornar a la primera línia del Partido Popular. Finalment, però, aquest no va ser el cas. I he de dir que és una llàstima. També jo, com tants d'altres, crec que ningú iguala Rato actualment en capacitat i lideratge per tirar el PP endavant. No poso en dubte la intel·ligència de Mariano Rajoy, però el carisma i el reconeixement a nivell internacional de Rodrigo Rato no tenen preu.

En tot cas, Mariano Rajoy és qui ha estat confirmat com a líder del PP en aquest XVI congrés. Caldrà veure com se'n surt de la mà de Maria Dolores de Cospedal.

Un petit bon balanç

Aquest any la primavera acaba amb notícies per a celebrar. Arriben les vacances, la 21a promoció dels Mossos es gradua amb 1/4 de dones, i dues mesures primordials s'instauren per fi a la nostra societat. Parlo de l'obligatorietat dels professors d'universitat de conèixer el català, d'una banda, i de la reforma del Codi Civil català, de l'altra.

A partir d'ara, els professors de les universitats de Catalunya hauran d'acreditar el nivell C de català per ser contractats de manera permanent. Així ho ha aprovat la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya. Una mesura sens dubte necessària per a conservar l'esperit de la universitat catalana.

La reforma del Codi Civil aprovada pel parlament de Catalunya introdueix avenços fonamentals en matèria de drets socials. La reforma preveu el reconeixement dels mateixos drets a tots els tipus de parella, és a dir, als matrimonis i a les unions estables de parella, homosexuals i heterosexuals. D'aquesta manera es fa realitat una de les reivindicacions històriques del col·lectiu homosexual, especialment important per a les lesbianes, podent constar ambdues per fi com a mares de la criatura, amb els efectes legals tan essencials que se'n desprenen.

Són aquests avenços, insignificants per a uns, però definitoris per a d'altres, el que modela la societat cap a un determinat horitzó. És gràcies al progressisme de governs d'esquerres que les societats han evolucionat històricament cap a models de societat més oberts i democràtics. Aquesta és la bona direcció per recórrer el llarg camí pendent en matèria de drets socials.

Religió: l'opi del poble

Qualsevol que m'hagi vist ni que sigui una vegada sabrà que no sóc gaire afí a les teories de Karl Marx. Curiosament, però, la frase més certa que mai hagi llegit atribuïda a algun d'aquests anomenats pensadors és la més coneguda de Marx: La religió és l'opi del poble. És el lacre de la nostra societat. No només una religió, sinó totes a la seva manera. De totes maneres m'atreviria a dir que les pitjors són el catolicisme, més que cap altra corrent cristiana, i l'islam. Quantes barbaritats i tonteries s'arriven a fer en nom de la religió. Alguns actes són injustificables, altres potser tenien raó de ser fa dos mil anys, però no pas ara. Algunes d'aquestes bestieses estan tan integrades a la nostra societat i especialment a la ment d'algunes persones, que són incapaces de veure-hi més enllà. En fi, em sembla una pena com poques n'hi ha, però ja ho diuen: Al pueblo, pan y circo.