El nen té pipi però...

Ja fa dies que els mitjans de comunicació van farcits de titulars del estil: el govern augmentarà l'obra pública en un 12% respecte l'any passat, per tal de fer front a la situació d'incertesa - no crisi- el govern farà un esforç via construcció de noves infraestructures, el superàvit i el baix dèficit de les comptes públiques faran possible que a Espanya la situació d'impàs es vegi molt amortiguada degut al paper del Estat en l'economia. Així un llarg etcètera.

Com veieu tots venen a dir-nos el mateix. Amb paraules diferents però res més.

El que enlloc ens diuen, per exemple, és que el govern central, i centralitzador d' Espanya, és dintre del grup de la UE -27 països- el que més tarda en pagar allò que s'ha compromès, és a dir, el més moros.
Si en una situació d'extrema debilitat dels mercats financers i, diguem'ho, de creixent tensió i, per tant, d'increment de la taxa de risc, li sumem que el govern d'Espanya, és el que és; el més impresentable alhora de pagar, això pot ser un cocktel explosiu.
Tampoc ningú ens diu que Espanya és el país de la OCDE amb majors cargues regulatories i d'obligacions de compliment. Ningú sembla recordar-se'n que el sector del totxo va generar un 10% del PIB espanyol. O que un 27% del creixement del PIB dels últims anys era gràcies al famós totxo.

No és d'estranyar que comencin a sonar veus, sempre per la porta petita, no fos cas que algú sabés qui ho ha dit, que demanen una reducció del paper del Estat en l'economia.
Si és sabut que l'obra pública no genera ni de llarg el número de llocs de treball que generava la construcció- es calcula que per cada pis és generaven 2,5 llocs de treball induïts-, perquè ens fan somiar en coses que ni en els millors somnis passa.
Genera el mateix en una economia una carretera, una autovia, una ampliació d'un aeroport, a un lloc o un altre? Si el maig del 68 va enterrar el comunisme, els keynesians haurien d'agafar paper i llapis i negre sobre blanc, apuntar-se la mateixa.

Ningú nega el paper creixent del Estat en l'economia. Només cal veure el què vas succeir quan va guanyar ZP les eleccions. De cop i volta les accions de les elèctriques i d'altres actors importants implicats en l'afer van, curiosament, canviar el rumb dubitatiu de les anteriors setmanes a la contendia electoral.

Realisme o cinisme?.

Si al realisme o cinisme del esmentat anteriorment afegim el risc de liquidesa alhora de fer inversions - perquè cal dir-ho, si el govern d' Espanya és tant morós, podem preveure que un dels principals mals de cap de moltes empreses serà que no han podran fer líquid allò que han invertit- fa que la situació no sigui, per llançar coets.

Jo em pregunto:

En les obres públiques les empreses cobraran un "plus" coneixedors de la morositat del govern espanyol? Cobraran les empreses concessionàries, -totes, per casualitat, ubicades a Madrid- un suplement per aconseguir la financiació cada cop més costosa?
Sabrem els ciutadans quin cost té la morositat de les administracions públiques en el contribuent via increment de preus de les concessions?
Sabrem, per tant, quin cost té pel contribuent tenir unes administracions, sempre actuant pel bé general, com les actuals?

Perquè tots sabem que a més risc més prima.

Pare tinc pipi, fill tranquil doncs tanca la porta i així no veig res. Realisme vestit de cinisme pur i dur.