Canvis estructurals.

Com sabeu, sóc estudiant de ciències polítiques i, per tant, com molt bé diu la Xènia, tenim una insaciable curiositat pel què succeeix al nostre entorn.

Així, una de les meves preocupacions, atenció, no dic aficions, és entendre i preveure el què succeirà en les properes jornades. El lector perspicaç entendrà i veurà que el moment actual esdevé molt interessant per un futur politòleg: crisis econòmica amb clares implicacions en la vida pública del ciutadà, crisis en el govern, futures crisis socials, inestabilitats en els Ajuntaments i administracions, etc.

Avui però, he centrat el meu anàlisis sobre el futur del sector públic català:

Els estudis ens diuen que aquest creixerà en quantitat i qualitat, és a dir, es necessitaran més funcionaris i més qualificats -s' entèn llicenciats, enginyers, màsters-.
Què vol dir això, d'entrada més despesa pública per donar o continuar oferint un servei adequat a les exigents demandes de la societat.
Quan analitzes qualitat i quantitat, dius: I ben bé què ens estàs dient, Albert?

La piràmide demogràfica està fent un canvi de 360 graus; hi haurà més avis, pensionistes i menys treballadors degut a la baixa natalitat del país.
La gent gran, col·lectiu que com es veu, creixerà notablement en els propers anys, demanda d'un serveis públics d'una manera molt intensa. L'atenció personalitzada no serà rar avis, sinó el normal.
La demanda de nous professionals amb un perfil més qualificat que l'actual farà que aquest vulguin ser remunerats d'una manera acorde amb el sector privat. A més, les necessitats del sector públic farà que hi hagi més demanda -suma del sector públic més el privat-, conseqüentment, hi haurà més rivalitat per fer-se amb les habilitats d'aquest col·lectiu.

Pronostico una creixent tensió o, dit d'una manera positiva, unes millors condicions professionals pels llicenciats però una preocupant creixent dualització de la societat catalana.
Si el sector públic requereix més treballadors i amb un perfil més qualificat no és descabellat dir que s'hauran d'apujar els impostos i que, per tant, la pressió fiscal augmentarà. Si sabem que el diner és un bé escàs i que entra amb competència directe amb el sector privat... .

No és un anàlisis pessimista, és una resposta a la realitat del Estat del Benestar.

Potser cal obrir un debat seriós sobre les polítiques que hem de fer en els propers 15-20 anys. Per tal que el meu pronòstic no vegi la llum, que és el que desitjo, cal canvis estructurals.

Cal prendre decisions tot i que el context actual no convida el optimisme... . Amb tot aquest no és l'anàlisis d'avui.